GINECOLOGIA

  • GINECOLOGIA
    GINECOLOGIA

És l’especialitat mèdica i quirúrgica que tracta les malalties del sistema reproductor femení (úter, vagina i ovaris).

Com succeeix amb la resta de l’exercici de la medicina, les eines principals per al diagnòstic ginecològic són la història clínica i l’examen físic. Tanmateix, l’examen ginecològic sempre ha estat molt més íntim que l’examen físic de rutina. Requereix també, d’instruments específics de la professió, com l’espècul, que permet retreure els teixits vaginals per explorar el coll uterí.
Els ginecòlegs són especialistes en el diagnòstic i tractament de símptomes associats a  malalties com:

  1. Càncer i malalties pre-canceroses dels òrgans reproductius
  2. Incontinència urinària
  3. Amenorrea (períodes menstruals absents)
  4. Dismenorrea (períodes menstruals dolorosos)
  5. Infertilitat
  6. Menorràgia (períodes menstruals anormalment voluminosos): una indicació freqüent d’una histerectomia
  7. Prolapse de òrgans pèlvics
  8. Escabiosi

Policlínica Barcelona realitza els serveis de visites i com proves diagnòstiques es realitzen citologies, ecografies abdominals, ecografies mamàries, ecografies transvaginals, mamografies, ressonàncies pèlviques i proves d’urodinàmia.

Citologia vaginal
La citologia vaginal és una de les eines diagnòstiques més importants. És molt útil, indolora, relativament ràpida, econòmica i senzilla.
Ben executada pot demostrar càncer del coll de l’úter i de la vagina, i dona una idea de l’activitat hormonal de la dona, així com orienta quelcom sobre infeccions vaginals.

Tota dona en edat reproductiva i/o amb antecedent d’activitat sexual hauria de practicar-se la citologia vaginal com a mínim un cop  l’any. Els símptomes ginecològics més importants per sospitar malalties a nivell del coll uterí i vagina són:

  1. Flux vaginal
  2. Hemorràgies genitals anormals
  3. Menstruació dolorosa

Sempre que existeix com a mínim algun d’aquests símptomes n’hi ha  patologia cervical o vaginal. Com la sang actua com a medi de cultiu es facilita l’aparició d’infeccions quan hi ha hemorràgia vaginal, fins i tot menstrual.

Tanmateix l’absència de símptomes no garantitza el fet que no existeixi malaltia en el coll uterí o en la vagina. D’aquí la necessitat de practicar la citologia vaginal i una bona ecografia periòdicament, donat que  cada examen detecta condicions no detectades per un altre, especialment la cervicitis i els quistos de Naboth.

És molt recomanable realitzar-se una citologia com mínim l’any.

Ecografia abdominal
L’Ecografia és una prova de diagnòstic per la imatge, és a dir, veiem a través d’una pantalla de televisió imatges dels nostres òrgans interns gràcies a l’emissió d’ultrasons que són convertits en imatges per un ordinador (processador).

L’Ecografia és una Técnica que usa ultrasons per definir estructures d’òrgans en l’interior del cos humà. Els ultrasons són ones acústiques d’alta freqüència inaudibles per a l’oïda humana. L’ ecògraf és l’aparell que emet els ultrasons i els converteix en una sèrie de punts que conformen una imatge que és interpretada pel metge.

Tal i com s’ha comentat, l’ecografia és una prova innòcua i incruenta per tant al pacient a qui se l’hi manin una prova d’aquest tipus, ja sigui abdominal, ginecològica o muscular, per exemple, ha d’estar tranquil i  relaxat.

Se li demana, en dependència de l’òrgan a estudiar, que realitzi uns dies abans una dieta especial i una ingesta adequada de líquids i segurament que no orini en els minuts (aprox. 2-3 hores abans) previs a l’exploració.

Potser calgui prendre alguna pastilla laxant uns dies abans. Se li demanarà al pacient que jegui en una llitera i se l descobrirà l’abdomen, se li posarà un gel especial com lubricant i el metge li aplicarà sobre la pell una sonda (transductor) igual a la que es posa en les embarassades, i amb aquesta sobre l’abdomen anirà recorrent-lo fins a visualitzar en la pantalla els òrgans que li interessa d’estudiar.

Una cop acabada l’exploració se li netejarà l’abdomen amb unes gases i ja podrà donar per finalitzada la prova  tot esperant els resultats.
Ecografia mamaria
Les malalties del pit són molt freqüents i el càncer de pit és un dels tipus de càncer més comú. Per això, l’autoexamen de pit és essencial per a un diagnòstic oportú que permeti efectuar els tractaments a temps.

Els principals símptomes de les malalties del pit (glàndula mamària) són:
Dolor en un o ambdós pits
Massa o tumoracions en el sin
Retracció del mugró
Expulsió de sang pel mugró
Expulsió de líquid pel mugró quan no s’està en el període de lactància o durant l’embaràs
Important diferència de grandària entre ambdós pits
Envermelliment o canvis en la pell del pit
Inflamació sota l’axil·la
Augment ràpid de grandària d’un o ambdós pits
Augment de temperatura d’un o ambdós pits
És molt important que tota dona que presenti símptomes mamaris es practiqui una Ecografia, que detecta cinc vegades més malalties que la mamografia, és indolora i pot repetir-se sense cap risc.

Freqüentment les malalties mamàries s’associen a problemes dels ovaris, per la qual cosa és indispensable fer-ne també l’adequada valoració  sempre que apareixen problemes als pits. S’ha trobat a més a més una relació genètica entre el càncer ovàric i el de pit.

Ecografia transvaginal
Procediment usat per examinar la vagina, l’úter, les trompes de Fal·lopi, els ovaris i la bufeta. S’insereix un instrument en la vagina que fa que ones de so rebotin en els òrgans de l’interior de la pelvis. Aquestes ones de so creant ecos que s’envien a una computadora que crea una imatge que s’anomena ecografia. També se’n diu ecografia transvaginal.

L’ecografia transvaginal pot ajudar a diagnosticar la causa de certs tipus d’infertilitat, dolor pèlvic, sagnat anormal i problemes menstruals. Aquest procediment pot mostrar el revestiment  de l’úter (endometri) i pot revelar: quists ovàrics, tumors ovàrics, infecció pèlvica, fibroides uterins.

L’ecografia transvaginal també s’utilitza durant l’embaràs per vigilar el creixement del fetus, escoltar llurs batecs cardíacs i verificar si hi ha embaràs ectòpic i d’altres problemes potencials.