Urologia

Tractaments de: Urologia


Vasectomia

La vasectomia consisteix en la lligadura dels cond…

Tractaments de: Urologia


Vasectomia

La vasectomia consisteix en la lligadura dels cond…

Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)

La pròstata és una glàndula de la mida d’una nou en condicions normals i que forma part de el sistema reproductor masculí. Es localitza per sota de la bufeta i per davant de l’recte i envolta la uretra (conducte pel qual l’orina surt a l’exterior). Actualment no es coneixen totes les funcions d’aquesta glàndula però si se sap que el líquid produït per ella i que es bolca durant l’ejaculació serveix com a nutrient per als espermatozoides i ajuda a disminuir l’acidesa de la vagina.

Creixement de la pròstata

La mida de la pròstata augmenta amb l’edat i a aquest augment de mida se li coneix com hiperplàsia benigna de pròstata (HBP). La pròstata té dos períodes de creixement. El primer ocorre durant la pubertat primerenca, moment en què la glàndula dobla la seva grandària. Posteriorment, al voltant dels 25 anys d’edat la pròstata comença a créixer novament, i, encara que la pròstata continua el seu creixement durant gairebé tota la vida de l’home, l’engrandiment no produeix problemes fins després dels 60-70 anys. La HBP rarament produeix símptomes abans dels 40 anys, però, més de la meitat dels homes als 60 anys i prop de l’90% dels homes entre els 70 i 80 anys presentaran problemes a l’orinar.

El creixement de la pròstata produeix la compressió de la uretra que passa pel seu interior de manera que el raig de l’orina es torna cada vegada més fi i feble. A l’continuar l’obstrucció, la bufeta que es torna sensible a quantitats petites d’orina per la qual cosa el pacient orina sovint i en petites quantitats. Si l’obstrucció persisteix, la bufeta és torna incapaç de buidar completament per la qual cosa es comença a acumular l’orina, i el pacient té la sensació de no haver buidat completament la seva bufeta. El engrandiment de la pròstata és un element normal en l’envelliment. Aquesta malaltia és més freqüent en els països occidentals que en els orientals, el que s’atribueix a la dieta amb major contingut en greix en occident. A més és més freqüent en homes casats que en solters.

Per què es produeix la hiperplàsia benigna de pròstata?

Encara no es coneix amb exactitud quin és el mecanisme pel qual augmenta la mida de la pròstata. El que sí se sap, és que el creixement no es produeix si a l’individu se li han extirpat els testicles en la infància. Com el testicle produeix l’hormona masculina (testosterona) es presumeix que aquesta hormona és de gran importància per al creixement de la pròstata. Durant el creixement de la pròstata, s’observa l’increment tant de les seves glàndules (parènquima) com de el teixit de suport (estroma). Per aquest motiu el creixement es denomina hiperplàsia glandular i fibromuscular de pròstata.

Símptomes

Els símptomes estan donats per l’obstrucció de la uretra i per la pèrdua gradual de la funció de la bufeta, el que resulta en el buidatge incomplet de la bufeta. Els símptomes són molt variats però generalment es relacionen amb problemes durant la micció com són:

– Raig fi, dèbil i entretallat.
– Urgència per orinar i pèrdua d’orina.
– Micció freqüent especialment durant la nit.

La mida de la pròstata no sempre determina la severitat de l’obstrucció o dels símptomes. Molts homes amb pròstata grans tenen pocs símptomes d’obstrucció, mentre que d’altres, amb pròstates més petites tenen més dificultat durant la micció presentant major obstrucció.

Com l’aparició dels símptomes és progressiva al llarg de la vida d’l’home, aquest es va acostumant a la seva forma d’orinar encara que ho faci amb dificultat, pel que en ocasions es troba que bruscament no pot orinar (retenció aguda d’orina) havent de col·locar una sonda a la bufeta per buidar-la. Això moltes vegades és desencadenat per viatges llargs, sense aturar-se per orinar, consum d’alcohol, temperatures fredes d’hivern o per alguns medicaments com els antial·lèrgics. Aquests medicaments contenen substàncies descongestionants anomenats simpaticomimètics que com a efecte secundari produeixen dificultat perquè s’obri el coll de la bufeta per la qual cosa s’acumula l’orina.

Els problemes per orinar relatats anteriorment són produïts pel creixement de la pròstata en 8 de cada 10 pacients, però, també poden ser produïts per altres malalties més greus que el seu uròleg haurà de diagnosticar i tractar, com ara el càncer de pròstata que en ocasions es manifesta per símptomes indistingibles dels de la hiperplàsia benigna de pròstata.

La HBP afecta un de cada 4 homes als 50 anys, un de cada 2 als 60 anys i gairebé tots els homes de 80 anys. Trenta per cent dels homes en algun moment de la seva vida hauran de ser operats per aquesta malaltia i la majoria dels que no operin necessitaran ser tractats amb medicaments per a la pròstata.

Fotovaporització de pròstata amb làser KTP.

La fotovaporització de la pròstata (FVP) amb Laser KTP és una de les últimes novetats per al tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP). Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva que ofereix grans avantatges sobre els tractaments convencionals com són la resecció transuretral i la cirurgia oberta.

Com es tracta l'HBP?

En l’actualitat existeixen diversos tractaments efectius amb medicaments per a la HBP, però un percentatge cada vegada més elevat de pacients (per l’augment de l’expectativa de vida) necessitaran d’una cirurgia per solucionar les molèsties a l’orinar.

Fins fa pocs anys existien dues tècniques quirúrgiques per al tractament de la HBP. La primera és la cirurgia oberta (adenomectomia) que té més de 100 anys i que consisteix a fer un tall al ventre per sota el melic, a través del qual s’extirpa el tumor benigne de la pròstata. Aquesta tècnica requereix ingrés en clínica durant 5-7 dies. Sempre es produeix sagnat que requereix transfusió en 10-20% dels pacients, pot produir incontinència d’orina total o parcial en 5-8% dels pacients, i impotència sexual a 10-15% dels pacients.

La segona tècnica és la resecció transuretral que es va començar a realitzar al voltant de l’any 1950 i que consisteix a passar un aparell per la uretra (resector) i que talla la pròstata en petits trossos que posteriorment es aspiren amb una xeringa gran. Aquesta tècnica és menys agressiva que la cirurgia oberta, encara que els pacients han de romandre ingressats entre 3 i 5 dies, també es produeix sagnat durant la intervenció requerint transfusió de sang entre 5 i 15% dels casos. Entre el 3 i el 5% dels pacients queden amb incontinència d’orina parcial o total i prop de el 5% presentaran impotència sexual.

Què és el làser KTP?

Amb la finalitat de reduir aquest percentatge de complicacions en 1996 es va començar a investigar a la Clínica Maig de U.S.A. un nou tipus de làser, el KTP / 532 (potassium-titanyl-phosphate). Els primers estudis es van realitzar en gossos ja que aquests animals pateixen d’HBP molt similar a la que pateixen els humans. A partir de 1998 es van presentar els primers resultats amb pacients i des de llavors s’han publicat desenes d’articles científics que avalen els excel·lents resultats obtinguts amb aquesta tècnica fins després de 5 anys de l’tractament. La fibra de el làser KTP funciona amb un feix de llum amb una longitud d’ona de 532 nanòmetres i presenta una gran afinitat pel pigment de l’hemoglobina el que fa que sigui selectivament absorbit per la sang evitant que es produeixin sagnats d’importància durant la cirurgia .

La penetració de l’làser en el teixit de la pròstata és de 2 mm el que evita els problemes que hi havia amb altres tipus de làser amb una longitud de penetració de 7 mm produint cremades importants que han portat al fet que es deixin d’utilitzar.

Com s'aplica el làser KTP?

El làser KTP s’aplica a través d’un cistoscopi calibre 22F (menor que el que s’utilitza per a la RTU que és de 26F) que es passa per la uretra. El líquid d’irrigació que s’utilitza és aigua estèril, de manera que no es poden observar les complicacions produïdes per l’absorció de glicina (líquid d’irrigació quan es realitza una RTU). El làser KTP produeix l’evaporació de 1-2 grams de teixit prostàtic per minut pel que es poden tractar amb aquesta tècnica mínimament invasiva glàndules grans (més de 100 grams) que abans es podien tractar només amb cirurgia oberta.

Que passa amb la pròstata durant la fotovaporització amb làser KTP?
Quan s’aplica el làser KTP a la pròstata, la calor que es genera fa que el teixit es converteixi en vapor d’aigua que s’elimina a través d’un sistema d’irrigació contínua. A el mateix temps es tanquen els vasos sanguinis amb la qual cosa s’evita que es produeixi sagnat.

Quins pacients es poden beneficiar d'el làser KTP?

El làser KTP es pot utilitzar en qualsevol pacient que estigui en condicions de ser anestesiat amb anestèsia general o raquídia (epidural). No obstant això, és la tècnica d’elecció en pacients amb malalties greus d’altres òrgans (cor, pulmó, etc) o que es troben en tractament amb anticoagulants (Sintrom, Heparina, etc) o amb antiagregants plaquetaris (Aspirina®, adiro®, Tromalyt ®, etc.) o en pacients les creences religioses impedeixin la realització de transfusions sanguínies (Testimonis de Jehovà).

Resultats de l'tractament amb làser KTP

Diversos estudis afirmen que fins a la data, el 95% dels pacients està molt satisfet amb el procediment. La puntuació en l’escala de símptomes va millorar el 87% de comparant amb els resultats obtinguts abans de la fotovaporització. El flux urinari es va incrementar un 200% i es va mantenir al llarg dels anys. En cap pacient es va observar impotència sexual ni incontinència i cap d’ells va haver de ser tractat novament ni amb làser KTP ni amb una altra tècnica alternativa.

Avantatges de l’làser KTP sobre els tractaments antics de l’HBP

  1. Ingrés a la clínica durant poques hores (24 o menys)
  2. Necessitat de sonda durant poques hores
  3. Símptomes irritatius postoperatoris escassos (6%) i de curta durada
  4. Absència de transfusió sanguínia
  5. Retorn a l’activitat normal en pocs dies
  6. Absència d’incontinència d’orina i d’impotència sexual
  7. Sense necessitat de noves operacions per a la pròstata

Informació sobre vasectomia

La vasectomia consisteix en la lligadura dels conductes (deferents) que porten els espermatozoides des dels testicles fins a la uretra. A través d’ella són conduïts a l’exterior en el moment de l’ejaculació.

Els espermatozoides són només un dels components de l’semen. Per tant, després de la vasectomia, no es modifica l’ejaculació, tot i que el semen si pot canviar en alguna cosa la seva consistència. La vasectomia no afecta la secreció d’hormones masculines de l’testicle, per tant, aquesta cirurgia mai pot provocar impotència.

La vasectomia està indicada principalment en parelles estables amb dos o més fills i més grans de 30 anys que desitgin l’anticoncepció o bé en parelles, en les que la dona no pot prendre anticonceptius a causa de intolerància, efectes secundaris o malalties que contraindiquen la seva presa (hipertensió arterial, cardiopatia, diabetis …)

Aquesta intervenció es realitza amb anestèsia local a través d’un o dos talls d’1 Cm a l’escrot. La vasectomia no és una intervenció irreversible, ja que mitjançant tècniques de microcirurgia es pot recuperar la fertilitat. El percentatge d’èxit d’aquesta tècnica depèn de el temps transcorregut després de la vasectomia, oscil·lant entre un 90% als 2 anys fins a un 35% als 10 anys.

Si ho desitja, abans de la vasectomia pot guardar semen per conservar espermatozoides congelats. Això permet, en un futur tenir fills amb el seu propi semen.

Recomanacions prèvies a la intervenció

  1. Per garantir la màxima higiene de la intervenció, la nit abans de la cirurgia rasureu la pell de la bossa dels testicles (escrot) i la zona inguinal propera.
  2. El dia de la cirurgia ha de dutxar-se, rentant la zona amb un sabó normal.
  3. No mengi ni begui durant les 4 hores prèvies a la intervenció.
  4. Adquireixi en la seva farmàcia un suspensori genital. Es tracta d’una peça de roba similar a uns calçotets ajustat. El seu farmacèutic li aconsellarà la talla més adequada. Després de la intervenció, el propi cirurgià l’hi col·locarà. És molt útil, ja que evita els moviments de la zona i per tant, el dolor.
  5. Tot i que l’anestèsia és local, és convenient que acudeixi acompanyat a la intervenció. No ha de conduir després de la cirurgia, ja que pot sentir algunes molèsties a la zona testicular i això pot treure-li la concentració necessària.
  6. Refereixi sempre a l’Uròleg la medicació que està prenent. En alguns casos, se li pot indicar algun tractament o suspendre alguna cosa que estigui prenent.

Recomanacions després de la cirurgia

  1. En la major part dels casos, només sentirà una lleu molèstia a la zona de la intervenció. No obstant això, és normal que pugui sentir dolor. La intensitat del dolor, en cada pacient és diferent i per tant, no ha de preocupar-li. Si li fa mal, prengui calmants que el seu metge li ha prescrit.
  2. Mantingui repòs relatiu durant les 48 hores següents. Això implica evitar esforços bruscos, llargs passejos, esport i situacions similars.
  3. Pot i ha dutxar-se a l’endemà, rentant acuradament la ferida quirúrgica amb un sabó normal. S’assequi la zona amb una gasa i sense fregar.
  4. Faci una cura diària de la ferida amb solució iodada durant 7 dies.
  5. Porti el suspensori genital durant 10 dies.
  6. Pot aparèixer un petit hematoma en el testicle (zona blavosa) i una lleu inflamació. Si així li passa, apliqui gel a la zona. Generalment desapareix als 20-25 dies.
  7. No cal treure els punts. Cauen sols als 7-15 dies aproximadament.
  8. Eviti relacions sexuals durant 10 dies.
  9. Ha de mantenir els mètodes anticonceptius previs fins que el seu metge li ho indiqui.
  10. Aproximadament als 2 mesos de la cirurgia se li realitzarà un seminograma de control per confirmar que no hi ha espermatozoides al semen.
  11. No obstant això i davant de qualsevol dubte, no dubti en consultar al seu cirurgià.

La vasovasostomía (Recanalització de deferents)

La vasovasostomia micro-quirúrgica es la técnica operatoria que se practica a todos aquellos pacientes intervenidos previamente de vasectomía y que deseen recuperar su fertilidad. En la mayoría de casos la solicitud procede de nuevas parejas cuyo compañero se practicó una vasectomía como método contraceptivo y desean recuperar su fertilidad para tener hijos.

Tècnica Quirúrgica

La vasovasostomía es realitza mitjançant l’ocupació de l’microscopi operatori per garantir els òptims resultats de la intervenció.

La seva durada aproximada no excedeix de les dues hores i mitja de cirurgia sent aquesta variable segons el grau de dificultat amb la qual es pot trobar l’equip quirúrgic.

Habitualment se sol emprar una anestèsia local de la zona a intervenir (escrot i conductes deferents). Només en casos especials s’empraria anestèsia peridural o sedació.

No requereix, en condicions generals, d’ingrés en clínica de manera que el pacient pot tornar al seu domicili després de la intervenció i després de l’alta que efectua l’equip mèdic de Policlinica Barcelona.

El post operatori no requereix de cures especials més que un repòs durant 48 hores a casa i les indicacions de l’cirurgià.

Impotència sexual (generalitats)

És la incapacitat per mantenir una erecció que permeti l’acte sexual. Alguns metges usen el terme de “disfunció erèctil” per diferenciar-la d’altres problemes que afecten la relació sexual com són la manca de desig sexual o els problemes de l’ejaculació.

Dins el nom d’impotència s’agrupen un ampli ventall d’alteracions que varia entre la incapacitat total per tenir una erecció fins als que casos que tenen erecció però que es manté poc temps o que no té la suficient força com per a realitzar la penetració.

Generalment la impotència té una causa física com són una malaltia, lesió traumàtica (cirurgia) o l’efecte indesitjable d’algun medicament. Qualsevol lesió que alteri l’arribada de sang a l’penis, pot ocasionar impotència. Es presenta amb una freqüència de 5% en els homes als 40 anys d’edat fins 15-25% en els de 65 anys o més.

La impotència sempre pot ser tractada.

Com es produeix l'erecció?

El penis té dues càmeres cilíndriques que corren tot al llarg de la mateixa que es diuen cossos cavernosos i que estan formats per un teixit esponjós que conté múscul i uns espais amplis pels quals circula la sang. Els cossos cavernosos estan envoltats per una membrana rígida anomenada túnica albugínia. Entre els dos cossos cavernosos es troba un altre cilindre per l’interior de el qual passa la uretra i que es diu cos esponjós. L’erecció comença amb l’estimulació sensitiva o mental. Els estímuls des dels nervis localitzats en el penis o des del cervell produeixen la relaxació dels músculs que es troben en el cos cavernós. Aquesta relaxació permet que la sang entri en els cossos cavernosos i ompli els espais. La sang produeix pressió en els cossos cavernosos, fent que aquests es dilatin i es posin rígids. Quan els músculs de el cos cavernosos es contrauen, s’atura l’entrada de sang i el penis es posa tou. La falla en qualsevol dels passos esmentats prèviament produirà impotència.

Què produeix la impotència?

Aproximadament el 70% dels casos amb impotència presenten alguna d’aquestes malalties: diabetis, insuficiència dels ronyons, alcoholisme crònic, esclerosi múltiple, arteriosclerosi o malalties de les artèries. Entre el 35 i 50 per cent dels homes diabètics presenten impotència. Les operacions per càncer de bufeta o pròstata també poden produir impotència a l’lesionar els nervis erectors (nervis de l’erecció) que es troben immediatament per darrere de la pròstata i de la bufeta. Els medicaments que poden produir impotència són: antidepressius, tranquil·litzants, antiulcerosos (cimetidima, ranitidina, omeprazol), medicaments per a la tensió arterial, antial·lèrgics. Fins a 20% dels casos d’impotència poden ser causats per factors psicològics (estrès, ansietat, culpa, depressió, baixa autoestima, por a el fracàs sexual, etc.). Altres causa d’impotència són el tabac o les alteracions hormonals.

Com es diagnostica la impotència?

L’interrogatori i l’examen físic ajuden a definir el grau i la naturalesa de la impotència. S’ha de interrogar el pacient sobre antecedents de cirurgies a la pelvis, ingesta de medicaments, alcoholisme sever, etc.

L’examen físic pot mostrar alteració en la distribució de els cabells el que pot indicar problemes hormonals. L’absència dels polsos en les artèries femorals pot indicar problemes en les artèries. La incurvació de l’penis podria indicar la presència d’una malaltia de Peyronie.

La impotència produïda per malalties sistèmiques com la diabetis o la insuficiència renal pot ser diagnosticada amb una anàlisi completa de sang i orina. En casos amb escàs desig sexual, es pot observar un descens en la testosterona (hormona masculina). La confirmació que estem davant d’una impotència de causa orgànica i no psicògena es realitza amb un test nocturn que mesura la presència d’ereccions espontànies durant el son. La presència d’ereccions normals amb aquest test s’inclina el diagnòstic cap a una causa psicològica.

Hematúria (Sang en orina)

La hematúria és la presència de glòbuls vermells o eritròcits en l’orina. En l’hematúria microscòpica, l’orina és de color normal si s’observa a simple vista, però, quan es mira amb el microscopi, es veuen un nombre molt important d’eritròcits. En l’hematúria macroscòpica l’orina és de color vermell o de color de la coca cola.

Són moltes les malalties que poden produir hematúria. Per exemple, l’exercici intens pot produir hematúria que desapareix en poques hores. Moltes persones poden presentar hematúria sense tenir cap altra molèstia. No obstant això, com l’hematúria pot ser ocasionada per un tumor o algun altre problema seriós, s’hauria de consultar a un uròleg en tots els casos.

Per trobar la causa de l’hematúria l’uròleg sol·licitarà una sèrie de proves com ara anàlisi de sang i orina, urografia intravenosa i cistoscòpia. En l’anàlisi d’orina, a més dels glòbuls vermells, es poden veure leucòcits (glòbuls blancs) que indicarien una infecció en l’orina. Una altra troballa en l’anàlisi d’orina és la presència de cilindres que són un grup de cèl·lules que es disposen en formes que modelen els petits tubs de ronyó i que indiquen que hi ha una dany en la funció de la mateixa. El observar abundants proteïnes en l’orina, també és indicatiu de dany en la funció dels ronyons. L’anàlisi de sang pot mostrar nivells elevats d’urea i / o creatinina (residus que el cos elimina a través dels ronyons).

La urografia intravenosa consisteix en una sèrie de fotografies realitzades després d’injectar en una vena de l’avantbraç una substància de contrast que s’elimina pel ronyó, de manera que es poden observar els conductes (ureteres) que connecten el ronyó amb la bufeta. La urografia pot mostrar una pedra al ronyó, al urèter o en la bufeta, un tumor (de ronyó, urèter o bufeta) o un engrandiment de la pròstata.

La cistoscòpia consisteix a passar per la uretra (conducte que comunica la bufeta amb l’exterior un aparell fi (metàl·lic o flexible) amb una llum freda a la punta que permet explorar tota la bufeta i la uretra. Aquesta prova permet observar amb molt més detall un tumor o una pedra que estiguin localitzats a la bufeta.

El tractament de la hematúria dependrà de la causa que l’hagi produït.

Preguntes freqüents

Actualment no hi ha preguntes freqüents, si no troba la resposta a la seva pregunta en l'apartat de FAQS, pot contactar amb nosaltres.

Demani'ns més informació

    Tot el diaMatíTarda

    La petició d'informació mitjançant aquest formulari ens autoritza a enviar-li la informació sol·licitada o publicitat de les nostres novetats per correu electrònic. Les dades que vostè ens proporcioni mitjançant aquest formulari no seran distribuïts ni utilitzades per a fins aliens a aquesta empresa, segons la llei de protecció de dades. En el moment que desitgi deixar de rebre informació o que les seves dades siguin eliminats de la nostra base de dades enviï aquest formulari completant les seves dades i en el camp "Sol·licitud d'informació" escriviu "Donar de baixa"